En Martí i la Laura

Pallars 1487

A finals del segle XV, després de la Guerra Civil catalana (1462-1472) que assolà Catalunya i es decantà a favor del rei, la major part de la noblesa i dels poders feudals es van sotmetre a la monarquia. L'època dels comtats havia passat a la història.Tanmateix, encara quedava un comte irreductible emparat per les muntanyes dels Pirineus. Hug Roger III fou l'únic noble que, després de la guerra civil, el rei no va perdonar, i el Pallars fou l'únic comtat independent de Catalunya durant més de 160 anys. Tan sols el poderós rei Ferran II, el Catòlic, gosaria desafiar-lo en una llarga guerra que, fins al dia d'avui, ha estat incomprensiblement oblidada.

Aquesta és la ressenya que he trobat a l'editorial Casals de l'ultim treball de l'Oriol Garcia, jo de moment no us en puc dir res del còmic perquè tot hi que el tinc, encara no l'he pogut llegir. Però se que no em defraudarà perquè de ben segur que l'ha tractat amb tota la delicadesa del món, que l'ha cuidat i creat amb tan d'amor com si gairebé fos un fill seu ( amb permís d'en Tomàs i la Carme).

Aquest cop els germans, la Núria i l'Oriol, s'han unit per donar vida a un còmic i mira, això em fa certa gràcia, potser perquè m'imagino al meu germà i a mi també fent un projecte junts, qui sap... i no puc evitar que em desperti tendresa.

Bé... Crec que no m'embolicarè més, no li donaré més voltes i aniré a llegir el còmic Pallars 1487.

...Ah!!!! Aprofitaré i us diré que vinga, animeu vos a llegir-lo i ha disfrutar-lo!!!!

I ja em direu que us ha semblat ;-)

Hola??

Potser sembla estrany, curiós o fins i tot egocèntric però començo a dubtar del meu bloc. Se que és petit, poca cosa comparat amb els GRANS blocs que inunden la xarxa, per això ell sempre fa el tafaner i es mira en el mirall de blocs, divertits, carregats de llum i d'esperança però per més que intenta motivar-se es desil·lusiona cada cop que veu que gairebé ningú el visita. Fa dies que em comenta que se sent sol, i que la soledat li fa mal a la panxa, que té gana de comentaris però que la seva graella segueix gairebé buida.
Ja li he comentat al metge però em diu que no hi ha res a fer, ens ha receptat a tots dos que toquem temes d'actualitat, ens ha dit que podríem parlar de l'Obama, sembla ser que això ara té molta tirada però ens ho em parlat i la veritat és que nosaltres preferim parlar de coses més properes, més de cada dia. Creiem que publicar sentiments i records era més pròxim que no pas parlar de persones que mouen el món sencer, no se... Em diu el meu bloc que encara és jove per amoïnar-se per temes TAN grans, jo ja li he dit que estigui tranquil que trobarem gent que li agradi parlar de sentiments i de coses més personals... No li digueu però, que començo a dubtar trobar gent disposada a mullar-se en temes així. El metge també ens va parlar de la possibilitat de fer comentaris sobre futbol, ens ha dit que és un èxit assegurat!! I ja ens ha dit que si volem arriscar, tot sigui per tindre més comentaris i trencar la soledat, podríem reconvertir el bloc en un bloc "guarrete" carregat de pits i culs, de noies amb poca roba, però clar, això té un risc i és que llavors ja res tindria aquest sentit dolç i tendre, ens ha dit el metge que si ens decidim per l'opció del bloc "guarrete" i el combinem amb comentaris de la lliga de futbol el bloc pot ser la ostia!!!!
El meu bloc mirant amb cara d'auxili m'ha aixecat les celles i jo he entès que era un bon moment per marxar de la consulta del metge amb un somriure als llavis i un cordial "bon dia tingui vostè". Tot tornant cap a casa em comentat que, mira, potser millor seguir així, no ho he vist molt clar, però m'ho ha dit tan convençut que he acabat donant-li la raó. El meu petit i poc pretencios bloc ha decidit seguir com fins ara, publicant sentiments i petites histories d'allò que ens fa sentir vius i si no hi ha prou comentaris, mala sort!!
Seguirem caminant i buscarem aquella llum que cada dia ens fa sentir vius, perquè a fi de contes, guanyi l'Obama, perdi el Barça o es despiloti la Paris Hilton nosaltres seguirem obrint els ulls cada matí i desitjant que els petits somnis quotidians sens facin realitat!!