PELL DE LLUNA
Ploren les paraules
corren els acords,
darrera del teu nom.
Volen les imatges
tornen els acords,
portant la teva olor.
Fum de l'herba
entre les branques,
vas cremant la millor flor.
Pell de lluna
amb ulls de pluja,
alè de mil colors.
Vas dibuixant el món.
Plouen les paraules
cauen els acords,
ben molls del teu record.
El camí no té tornada
cada dia és un tresor,
sense roba i sense ràbia
vestits d'aigua i sol.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure
em mira a poc a poc,
el meu neguit s'acaba,
quan a sobre meu et mous
a poc a poc,
res ja no té importància.
Ploren les paraules
corren els acords,
volen les imatges
cap al teu record.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure
em mira a poc a poc,
el meu neguit s'acaba,
quan a sobre meu et mous
a poc a poc,
res ja no té importància.
I després per no cansar-te,
sóc jo qui puja i baixa;
i després per no cansar-te,
el meu neguit s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada