Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.
Oh, quantes nits acaronant els teus dits febles.
Oh, quants matins
com el que ara tinc, tèbi com un fil... de roba.
Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d'aquest soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.
Dos o tres cabells mandrosos
pinten els coixins amb el color d'aquesta tarda
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.
Oh, quants matins entrellaçant-nos com de pedra.
Oh, quantes nits
com la que ara tinc, tèbia com la llum... d'espelma.
Amagats de tantes veus extranyes,
amb els silencis omplim paisatges.
Més enllà d'aquest soroll tan aspre,
que ens fem entendre sense paraules.
Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d'aquest soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.
Que ens fem entendre sense paraules...
Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
2 comentaris:
Bé, comentari x comentari jajaja
Molt bonica i commovedora aquesta cançó, de fet, com a modest escriptor m'inspiro en cançons d'aquest estil x plasmar sentiments sobre el paper!!
Gran tarda aquella en aquell cine carregat d solitud i... misteri!!
Salut!!
Ahí va un escrit dedicat ;)
ESCRIT A UNA GERMANA
Necessito una tarda de tebi cafè al teu costat
Necessito una dosi de xarrera sincera al teu costat
Necessito una sessió de fotos absurdes amb la camera digital, al teu costat
Necessito extreure aquesta sensació de fracàs que em mossega el cor i que tu i pocs més sabeu calmar
Perque avui me topat de nou amb el passat
Perque la sang se m'ha alterat novament amb aquell nom
Perque he traicionat la promesa que et vaig fer al dir-te que seria fort, que m'ensortiria
Perque després d'un dia gris em sorpren inesperadament un de més fosc
Perque et necessito
Necessito avui la teva abraçada, com ahir, com demà
9.2.09
Publica un comentari a l'entrada