Translate

dilluns, 21 de desembre de 2009

Conte

Aquest conte el vaig presentar al concurs de contes de Cavall Fort 2009, però no va guanyar. No volia que s'oblides en un racò de la carpeta documentos.

Disfruteu-lo!

EL DESIG DE LA CLARA

Feia dies que la Clara veia que els pares feien coses estranyes, semblava que estaven nerviosos però quan ella s’acostava callaven i inauguraven una nova conversa, la Clara feia com si no hagués notat res. Altres moments, trobava a la mare parlant per telèfon amb cara de preocupada amb l’àvia Maria i quan la Clara s’acostava la mare parlava fluixet.

Tot era normal quan la Clara era a prop i tot semblava capgirar-se quan la nena marxava.

Va ser un dia tot tornant de l’escola amb la Paula, la cangur, que la Clara va veure’s capaç d’intentar esbrinar que passava a casa seva. Feia molt de sol, no hi havia núvols al cel i la Clara va creure que amb un dia tan bonic seria impossible que la Paula li mentis, la Paula sempre deia les coses pel seu nom.

La nena va dir-li ràpid, sense deixar temps a la respiració.

Paula, que els passa als pares que estan tan estranys?

A la noia se li van obrir uns ulls increïblement grans i va mirar fixament a la Clara. Ostres! Crec que els hi hauries de preguntar a ells, no creus? I no va dir-li res més fins que no van ser a casa.

Quan miraven la Tele, la Paula la mirava dissimuladament, eren mirades ràpides i furtives. La nena va notar que la seva cangur estava inquieta però no li va dir res, va esperar a veure que feia.

Finalment, poc abans de les vuit del vespre, poc abans d’anar cap a la dutxa, la Paula va mirar la Clara i li va explicar que el seu pare estava malalt, al principi la nena no ho entenia gaire, si esta malalt que vagi al metge pensava però la Paula es va encarregar d’explicar-li que ja hi havia anat al metge i que de moment no podien curar-lo per això els pares estaven preocupats. Però el Papa és molt fort, va dir-li la Clara i la noia va abraçar molt fort a la nena.

Aquella nit, la Clara no es va dormir fins molt tard, no podia tancar els ulls perquè li feia molta pena que el seu pare estigués malalt i que els metges no trobessin un medicament per a ell l’angoixava.

Va aixecar-se i mirant per la finestra va veure totes les estrelles brillant amb energia al costat de la lluna. Cansada, la Clara es va dormir al costat de la finestra.

Pel matí la va despertar la mare i la nena va decidir no dir res als pares, va dissimular i no els va dir que sabia el seu secret. Va fer el que feia sempre, menjar-s’ho tot i anar cap a l’escola pensant que podia fer per salvar al seu pare.

Aquella tarda no venia la Paula a buscar-la, venia el pare i la va portar al parc, mentre la gronxava va explicar-li que marxaria uns dies fora de la ciutat per motius de feina. La Clara va baixar del gronxador i va abraçar al seu pare molt fort, molt, molt fort, volia que s’adonés que ho sabia tot, volia que s’adonés que sabia que estava malalt però no va tenir prou força i no van sortir paraules de la seva boca; la Clara només tenia força per abraçar-lo ben fort.

A la nit tot era un xic forçat a casa, la mare estava nerviosa i el pare es preparava en silenci la maleta, la Clara va veure que dins l’equipatge només hi havia pijames, on anava el pare amb tants pijames?

Quan la Clara va ser al llit, la mare va fer-li un petó com cada dia i el pare va explicar-li el conte dels desigs, va explicar-li que les estrelles tenen la capacitat de fer realitat els desigs si els ho demanes.

Va explicar-li el conte poc a poc, com si no volgués que s’acabes i abans de tancar la llum de la tauleta va acaronar-li la cara i va fer-li un petó suau carregat de tendresa.

La Clara no va poder dormir, tenia el cap ple d’idees per solucionar la malaltia del seu pare. Al mirar per la finestra va descobrir altre cop, totes les estrelles que brillaven plenes d’energia al voltant de la lluna i la nena ho va tenir clar, la solució la tenien les estrelles.

No s’ho va pensar dues vegades, d’un salt va baixar del llit i va obrir la finestra, va cridar ben fort, va cridar a les estrelles que ajudessin al seu pare, que estava malalt i que necessitava la seva energia per poder vèncer la seva malaltia.

No semblava que ningú hagués escoltat a la nena cridar, el silenci de la nit guanyava la partida i les estrelles seguien brillant sense mostrar cap interès per la Clara i el seu problema.

Però la Clara no pesava donar-se per vençuda, va començar a escriure a tot de fulls que necessitava que les estrelles ajudessin al seu pare i desprès en va fer avions de paper. Va llençar-los per la finestra, molts no van arribar gaire lluny, van quedar-se enganxats als arbres o van amagar-se al llac del parc. Però un avio va ser valent, un avio va volar sense por per tot el cel de la ciutat i va arribar a aterrar damunt d’una estrella. El somriure de la Clara va il·luminar la seva habitació, cansada va dormir-se damunt d’alguns fulls encara en blanc.

La mare va despertar-la, feia cara de preocupada i la Clara va veure que el desig encara no s’havia fet realitat, va abraçar-se a la cintura de la mare ben fort per regalar-li un xic d’esperança al seu rostre cansat.

Marxant cap a l’escola, la mare li va preguntar perquè estava tan feliç i la nena va contestar-li que tenia il·lusió pel dia tan bonic que començava a néixer. La mare la va mirar desconcertada però li va somriure.

La Clara ho tenia clar, les estrelles ajudarien el seu pare només calia esperar.

Al tornar de l’escola, la mare somreia, va obrir la porta i va abraçar a la Clara i va fer un gran petó a la Paula. L’àvia Maria també era a casa i somreia feliç. Ho ha aconseguit, el pare tornarà a casa com un campió, va dir l’àvia.

Ho veus mare, només calia creure ens les estrelles, la Clara va abraçar a la mare i ella va entendre que la nena sabia més del que ells es creien.

Aquella nit, la Clara va dormir-se feliç mirant al cel.

4 comentaris:

loli ha dit...

Que cuento mas precioso....y cuanta verdad es que la fe mueve montañas....me encantan tus palabras...un abrazo y te invito a visitarme
besos

Anònim ha dit...

epa!!!

nena, q es axo d'un mes sense actualitzar??? com t'atreveixes a mirar pasapalabra i toma cero abans q actualitzar i regalar sensacions als teus lectors!! I mira, ara ja tens comentaris i tot :) no tens excusa^^

Actualitza!!!

Joan

luna ha dit...

bueno, bueno!!!
Loli gràcies per llegir i seguir el blog, benvinguda!!
Tete, vull donar un nou caire al blog... dame tiempo que ara el meu món gira una mica desendreçat!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.