El silenci m'ha acompanyat tot aquest temps.
Necessito tornar a començar per caminar per un camí més meu.
Us demano que si caic m'ajudeu a aixecar-me,
Us demano que si no hi veig m'obriu els ulls,
Us demano un somriure que m'il·lumini la foscor.
El silenci és tan amic meu que em fa nostalgia la melodia de les lletres.
1 comentari:
m'encantarà retrobar el camí al teu costat, construint poesia i sentiments on primer només hi havia un fred i inexpressiu silenci!
Serà un plaer ajudar-te en aquesta nova etapa!!
Publica un comentari a l'entrada