Diuen que han passat els anys,
diuen que ens hem fet grans però avui el temps s´atura i comença a caminar enrera i ens oblidem d´avui per recordar els nostres jocs d´infants.
La vida ens ha regalat mil experiències i ara els records juguen la partida, cada pas que donem és com aquelles estones llunyanes i ens oblidem del que som per tornar a ser el que erem.
Mirades, somriures, abraçades i molta complicitat. Ens trobem i estem perduts, nerviosos i fin i tot inquiets.
Mirades, somriures, abraçades i molta complicitat acompanyen la nostre trobada i en silanci recuperem les hores oblidades.
1 comentari:
Quants records...quants moments...de cop un dia...un minut...un moment...venen a nosaltres i ens fan tornar a nèixer...ens fan sentir de nou emocions oblidades...no es bo viure sempre de records...pero tampoc s'ha d'oblidar mai res..pq aixo un dia ens va fer creixer...i seguir endavant...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada