Translate

dimecres, 12 de novembre de 2008

Hola??

Potser sembla estrany, curiós o fins i tot egocèntric però començo a dubtar del meu bloc. Se que és petit, poca cosa comparat amb els GRANS blocs que inunden la xarxa, per això ell sempre fa el tafaner i es mira en el mirall de blocs, divertits, carregats de llum i d'esperança però per més que intenta motivar-se es desil·lusiona cada cop que veu que gairebé ningú el visita. Fa dies que em comenta que se sent sol, i que la soledat li fa mal a la panxa, que té gana de comentaris però que la seva graella segueix gairebé buida.
Ja li he comentat al metge però em diu que no hi ha res a fer, ens ha receptat a tots dos que toquem temes d'actualitat, ens ha dit que podríem parlar de l'Obama, sembla ser que això ara té molta tirada però ens ho em parlat i la veritat és que nosaltres preferim parlar de coses més properes, més de cada dia. Creiem que publicar sentiments i records era més pròxim que no pas parlar de persones que mouen el món sencer, no se... Em diu el meu bloc que encara és jove per amoïnar-se per temes TAN grans, jo ja li he dit que estigui tranquil que trobarem gent que li agradi parlar de sentiments i de coses més personals... No li digueu però, que començo a dubtar trobar gent disposada a mullar-se en temes així. El metge també ens va parlar de la possibilitat de fer comentaris sobre futbol, ens ha dit que és un èxit assegurat!! I ja ens ha dit que si volem arriscar, tot sigui per tindre més comentaris i trencar la soledat, podríem reconvertir el bloc en un bloc "guarrete" carregat de pits i culs, de noies amb poca roba, però clar, això té un risc i és que llavors ja res tindria aquest sentit dolç i tendre, ens ha dit el metge que si ens decidim per l'opció del bloc "guarrete" i el combinem amb comentaris de la lliga de futbol el bloc pot ser la ostia!!!!
El meu bloc mirant amb cara d'auxili m'ha aixecat les celles i jo he entès que era un bon moment per marxar de la consulta del metge amb un somriure als llavis i un cordial "bon dia tingui vostè". Tot tornant cap a casa em comentat que, mira, potser millor seguir així, no ho he vist molt clar, però m'ho ha dit tan convençut que he acabat donant-li la raó. El meu petit i poc
pretencios bloc ha decidit seguir com fins ara, publicant sentiments i petites histories d'allò que ens fa sentir vius i si no hi ha prou comentaris, mala sort!!
Seguirem caminant i buscarem aquella llum que cada dia ens fa sentir vius, perquè a fi de contes, guanyi l'Obama, perdi el Barça o es despiloti la Paris Hilton nosaltres seguirem obrint els ulls cada matí i desitjant que els petits somnis quotidians sens facin realitat!!

3 comentaris:

JOAN ha dit...

Eis!!!
Axo ta mol b!! Visca el renaixement del blog!! Ara, axo d futbol, Obama... veig certa ràbia cap el recent èxit del meu triomfador blog ^^' jeje és broma!!

Molta sort i visita el meu blog, reservat 10 minutets i disfruta d bona música!!!

JeSuS ha dit...

Eissss anna!! pot ser que molta gent passi pel teu blog y no diguin res...
futbol?? nooooo, jo vui veure't dibuixets i saber dels teus projectes!!!
una abraçada!!

luna ha dit...

UooOOo!!!!!
comentaris!!!!
M'aixugo les llagrimes de l'emocio i prosegueixo, Joan: Mai hauria escrit aixó desde el rencor...juasjuasjuas... però si des de la maldat germanil!!!!
Juesus: Kuan de temps!!!! pues ja era hora que deixesis un comentari!!!!!
Apa, seguiu així q m'encanta saber de vosaltres!!!!