Translate

diumenge, 3 de maig de 2009

Carta d'Amor I

Vaig presentar-me a un concurs literari de cartes d'amor.
Vaig presentar 2 cartes una en català i l'altre en castellà.
Aquesta és la carta en català.
...................................
El bressol dels somnis


Estimats pare i mare,
Us escric per expressar allò que no vaig ser capaç de dir-vos quan us tenia a prop. Us escric ara un sentiment que em colpeix per dins.
Us escric en majúscules que US ESTIMO!!
Recordeu quan em gronxàveu al bressol i em parlàveu d’un món més just… He anat a lluitar per aconseguir-ho però he trobat un genocidi gronxat per mans fredes i ara que tinc les mans tacades de sang innocent, ara que els ulls dels nens m’esgarrapen un cor sec de llàgrimes, necessito cridar que us estimo però se m’ofega la veu entremig de les pregaries i els auxilis.
I entre la pols i l’agonia només m’alimenten els records, els vostres records, aquells que vosaltres us veu encarregar de fabricar de dolços colors, aromes càlids i cançons meloses.
He intentat cantar les teves cançons mare, els hi he cantat cançons als nens que ploraven la mort dels seus germans però crec que he arribat tard, les bombes els hi ha trencat els somnis.
Saps pare? Avui els hi he construït un cotxe als més petits amb caixes de municions gastades però crec que he arribat tard, els seus ulls són massa adults per poder jugar.
I em pregunto on és el món just del que em parlàveu en el bressol?
Jo vaig tenir-lo, gràcies a vosaltres i jo vaig anar a buscar-lo més lluny dels límits però potser he anat massa lluny…
Mentre us escric per intentar tornar a sentir la calidesa que sentia al vostre costat uns ulls m’observen i em pregunten que se sent quan un pare i una mare t’estimen. Ella no té més de quatre anys i va veure com al néixer li mataven la família.
Sabeu? Us he de demanar un petit favor, necessito que m’envieu una resposta carregada de llet tèbia amb cacau, amb una forta abraçada i un terròs de sucre, si podeu incloure un somriure acompanyat d’una mirada plena de somnis i uns llençols amb aquella olor que em feia recordar les rialles dels diumenges i les il·lusions dels estius… em faríeu un gran favor.
I si us plau, no oblideu mai de gronxar el bressol dels somnis.
Us estima,
Hanna

2 comentaris:

JOAN ha dit...

Tot i no ser el premiat és molt bo. Original, emotiu i denotador d'una sensibilitat somiadora!!

A veure si actualitzes més sovint i fomentes una mica més el teu blog (comentaris aquí i allà, facebook,...)

Salutacions!!!

luna ha dit...

a eso voy!!!!
jajjajjajjajaja
comença l'operacio mireu el blog de l'Anna