Translate

divendres, 4 de maig del 2007

Los niños muertos por Joan Ollé


Aquest escrit ja fa temps que va sortir a la premsa i ahir el vaig trobar en el fons d´un calaix, el recordava perfectament i tot i així em va tornar a impactar. Crec que no tè que acabar en un calaix així que aquí el teniu...


Los niños muertos

Perdonad que os molestemos.

Somos los niños muertos.

Yo, el del Líbano. He salido muy guapo en la foto, al lado de un anuncio en colores de cruceros por mares de ensueño. Alguien me sostiene en brazos y se diría que duermo. Soy la evidencia de la eficacia de un pueblo bíblico nacido para la guerra. No hay más tierra prometida que mi tumba.

Yo, el de la piscina municipal. Mientras mis padres reían o hablaban por teléfono, yo tuve la mala idea de bucear hacia el origen. Mis iniciales han salido en un breve y han clausurado las instalaciones. En el pueblo no se habla de otra cosa.

Yo, el del cráneo partido por la sartén, lanzado contra la pared, la mancha del asfalto caída de un tercer piso. Y la culpa es mía: Aunque veas cómo se insultan y pegan no se debe llorar desconsoladamente cuando tu casa es de alcohol y miseria. Esta pareja con la cara borrada y esposados, ayer aún eran mis padres.Ya lo veis, están desechos.

Yo, el del contenedor. No tuve la suerte del clochard o basurero atento que, aún con vida, te conduce al ambulatorio, donde todos se te disputan y quieren prestarte su nombre. Disculpadme: me abría encantado ser una nota alegre en la prensa.

Yo, un clásico, el del hambre, el sida...Los ojos enormes que llevan años mirándote mientras bajas la vista. Mi última imagen es una puesta de sol sobre un río sucio. Después, mucho sueño, un grito de mujer y el silencio en el que ahora vivo. Mi nombre es Demagogia. Nos contamos por miles. Decís que muere uno de nosotros cada cuatro segundos. Ya ni somos noticia.

¿ Por qué no quieren jugar con nosotros vuestros hijos?

Joan Ollé

4 comentaris:

Rizis ha dit...

Ostres...que dur... no l'havia llegit...si que impacta si...
Es horrible que en el món hi hagi tanta gent que pateixi de manera tant injusta, però el cor se'm trenka més kuan son nens; els hi keda tanta vida per davant... Ojalá pogués fer algo...merda de mon...de polítics...i de tot... merda d'interessos d'uns que no veuen la crueltat que pateixen els altres...

Es que em kedo sense paraules...

luna ha dit...

si és durissim!!
avegades veig els nanos q corren despreokupats i penso q són molt afortunats de poder viure sense cap mena de preokupació, són nens i és el q tenen q fer viure kom a nens!!
Realment és una merda q existeixin nens q els han robat la vida!

Alex ha dit...

Aquest text el vaig llegir fa uns anys a un diari. Jo tenia 14 anys i em va impactar. El vaig retallar i el vaig guardar. L'he llegit varis cops i encara m'impacta i em fa pensar...

luna ha dit...

Hola Alex!!

Ara he vist el teu comentari, perdona q no et digues res!!

Si realment akest text no deixa indiferent. Jo tb el tinc retallat i guardat!