Translate

dilluns, 13 d’octubre del 2008


Hoy te he descubierto mirando por la ventana,

esa ventana vieja y olvidada que da al parque del barrio.

No hay nadie,

no hay nada.

Ella ya no pasea sus ilusiones delante de tu ventana

y tu sigues buscando con tus ojos de cielo

esos besos cargados de momentos.

Mañana, mientras duermas,

acompañada del primer sol,

colgare de los arboles del parque todos esos sueños

que llenaran de sonrisas tus días.

Mañana cuando despiertes,

te descubriré

mirando por la ventana.

Ya no parecerá ni tan vieja ni tan olvidada.

1 comentari:

JOAN ha dit...

Moltes gràcies!!!
Aquest escrit és preciós i molt real, i tot i que trist molt esperançador. És un gran retrat a la meva realitat, axo de mirar on ja no hi ha res, axo d k encara busco allò que ja no hi és...

Escrius molt b, i auries de cultivar més el blog. Mirant la data de la teva última entrada entenc xk l'agost i el setembre han estat tan grisos!!! ;)